La darrera desavinença del Govern tripartit és majúscula. I em sap greu perquè aquesta vegada ve de mans del també partit nacionalista, i declaradament independentista, Esquerra Republicana de Catalunya.
ERC, amb conselleries importants al Govern, i amb la vicepresidència del Govern personificada en el senyor Josep Lluís Carod-Rovira, es nega a batallar fent un front comú català contra un dels poders fàctics més rancis del panorama polític espanyol: el molt honorable Tribunal Constitucional.
ERCes nega a forçar un seguit de mesures contra aquesta institució, l’objectiu últim de les quals seria salvaguardar aspectes tan importants del nostre Estatut com són la llengua, els drets històrics, els símbols nacionals i la relació bilateral entre Generalitat i Estat. Segons ERC no servirà per a res. És clar, per a mi tampoc és suficient, jo també vull la independència del meu país, però jo no formo part del Govern, i per tant, no hi tinc responsabilitats. D’acord, ERC es va posicionar contrària al nou Estatut, però ara, dins del Govern, és part responsable del seu ple desplegament. Ah! Amb el seu desplegament sí que hi estan d’acord, però no en la seva defensa… Entenc. Si pel fet d’estar al Govern no es poden negar al desplegament de la nostra Llei, si pel fet d’estar al Govern no poden fer i desfer tot allò que farien pel fet de ser independentistes, pel fet d’estar al Govern han de defensar a les espanyes els interessos dels catalans, ara plasmats a l’Estatut, que ha permès assolir el màxim nivell d’autogovern per a Catalunya des de la democràcia.
Senyors d’ERC, no es tracta de ser o no ser, de ser més o menys catalanistes, nacionalistes o independentistes que altres, sinó és una qüestió de no fer oposició al país, i d’estar a l’alçada del que implica estar al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Cançó de la jornada: Himne del Barça, per Lax’n'busto_
http://www.youtube.com/watch?v=_5KdoLlqsGA
Carod va dir que no entenia el que feia el seu partit. De fet, avui ho diu el Bou en el seu article de l’AVUI.