Avui m’han qüestionat l’aparició del President Pujol al vídeo realitzat per Òmnium Cultural, l’entitat promotora de l’acte reivindicatiu de demà.
Al vídeo, hi apareixen tot d’intel·lectuals catalans, artistes, periodistes, i d’altre gent rellevant del nostre país, i per tant, segons se’m qüestionava, no s’entén la presència de qui durant 23 anys ha governat aquest país, pel simple fet de ser un polític. Clar, segons el meu parer, aquest polític ha de figurar al vídeo pel simple fet d’haver governat durant tant de temps aquest país, però l’argument no era vàlid. Entesos. Afegeixo que, més enllà d’haver governat Catalunya durant molt de temps és també un intel·lectual, i que per tant, por aparèixer al vídeo. Tothom, més enllà d’ideologies, reconeix l’intel·lecte del President amb la elaboració i col·laboració a nombrosos assajos, articles, estudis d’anàlisi, i les seves preuades reflexions. Doncs no, aquest motiu tampoc era suficient per justificar-ne la seva presència.
Per a la meva sorpresa, alhora que no que no se m’acceptaven cap d’aquests dos motius per explicar l’aparició del senyor Pujol al vídeo, se m’afirmava que probablement ell sigui la persona que més bé coneix Catalunya. Doncs això jo no ho sé, no ho puc afirmar. Possiblement, fa deu anys, sí; avui, ja no ho sé. Però bé, si l’ocellet que m’ho qüestionava tot plegat sosté aquesta afirmació, no és aquest fet un motiu suficient com per a que el President Jordi Pujol aparegui a l’anunci d’Òmnium Cultural?
No sé si en Jordi Pujol és l’home que més bé coneix Catalunya, un dels seus màxims coneixedors? Òbviament. Però alhora, és segurament un dels homes que ,és bé coneix l’estat espanyol. És l’home que amb escepticisme observava el procés de reforma del nou Estatut de Catalunya; qui preveia com la voluntat democràtica del poble català toparia amb l’espanyolisme més ranci i centralitzador. Ell, al llarg de les seves consecutives presidències al Palau de la Generalitat, practicava el “anar fent de mica en mica”, aprofitant les conjuntures parlamentàries del centre i la perifèria per anar construint país, sempre sense grans proclamacions.
Ara, la indignació del poble català davant la sentència restrictiva i interpretativa del TC sobre el nostre Estatut farà que el mateix poble proclami. Ja veurem què proclamem. De moment, ens manifestem. Som una nació, nosaltres decidim.
Vídeo de la jornada: Somniem_
http://www.youtube.com/watch?v=j3o4ckCrEnA
