En el marc de les jornades que realitza l’Institut de Formació de Convergència, s’ha realitzat avui una sessió per fer una valoració sobre les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Els convidats, David Madí, cap de comunicació i estratègia, i el periodista Vicent Sanchis, han analitzat què ha passat, i han fet una mica de futurologia sobre el què li espera al país i amb què es trobarà el proper govern de CiU.
La primera valoració ha sigut sobre la participació, doncs les enquestes no preveien l’augment de quasi deu punts respecte als mateixos comicis de 2006. Segons Madí, aquest augment de la participació corrobora les declaracions del President Pujol quan afirmava al Palau Sant Jordi que “hi ha país”, i demostra una mobilització per passar pàgina i posar punt i final al tripartit, i atorgar la confiança a CiU per a gestionar millor la crisi i conduir les aspiracions nacionals de Catalunya. L’any 2002 era entre un 60% i un 65% qui volia un canvi polític a casa nostra, entre l’any 2009 i 2010 la xifra ha augmentat fins al 80%, una dada rècord en les democràcies occidentals.
D’aquesta manera s’expliquen part dels resultats electorals obtinguts. Per exemple, ERC va perdre l’any 2006 el 24% del seu electorat al provocar el primer tripartit. Tot i així, reeditaren el segon, i ara, l’any 2010 han perdut fins al 47% dels seus votants. En general, les formacions del Govern s’han presentat a les eleccions com a perdedors.
Segons Sanchis, l’espai central de l’electorat l’ha ocupat totalment CiU, el PP va renunciar-hi al realitzar campanya contra Ciutadans i Plataforma per Catalunya. Pel que fa a les dues noves formacions independentistes que aspiraven a, el periodista afirma que ha pogut més la capacitat mediàtica d’en Laporta que una candidatura més sòlida com la de Reagrupament.
I ara què? A la sessió s’ha considerat que el relleu d’en Montilla al capdavant del PSC pot ser igual o més complicada que la que es va viure amb el tàndem Pujol-Mas. Mas i Pujol compartien projecte, al PSC s’ha de produir alguna correlació de forces entre el que s’anomena “les dues ànimes del PSC”. El nou govern es trobarà amb una delicada situació financera de la Generalitat de Catalunya i amb una possible sòlida victòria del PP a les properes eleccions estatals. Per acabar-ho d’adobar, eleccions municipals d’aquí a sis mesos. Sanchis opina que el darrer error d’en Montilla fou posposar tant la data de les eleccions, doncs es pot córrer el risc de seguir la sinergia iniciada el darrer 28 de novembre en l’actitud política de l’electorat. Ara bé, no es poden extrapolar els resultats del Parlament als ajuntaments. Cal tenir ben clar on cal un canvi polític a nivell municipal, i a on hi ha unanimitat en considerar-lo necessari és en tots aquells ajuntaments que porten més de vint anys sense obrir portes i finestres.
Cançó de la jornada: Babilonia. Born Again
http://www.youtube.com/watch?v=WNEG1mthp4E

Realmente me gusta. Gracias por compartir con nosotros. *
agfda