Bed & breakfast_

Publicat el 15 març 2010 per Granados Marc

Això és un conte amb un final feliç.
Va de dos joves que
no es coneixen però acabaran al llit
a la primera nit.



- Jo sóc en Jordi.
(que ben plantat)
- Jo sóc la Marta.
(quin goig que fa)

I avui sopem junts en un restaurant.

- Què pensarà si demano cervesa?
(ai no que les parelles beuen vi)
- Haurà notat aquest perfum que porto?
(oi tant si jo el puc ensumar des d’aquí)

- Ai que mono que ets.
- Que bona que està.

- Renoi que bona que està la cambrera.
(ai noi concentra’t amb el què tenim)
- Per internet semblava molt més guapo.
(tampoc no fa pas metre noranta-cinc)

- I anem per feina.
(que se’ns fa tard)
- ‘nem cap a casa.
(no cal parlar)

De fons una cançó d’en Barry White.

I els dos tindran
aquella sensació de voler cardar el camp,
però s’esperaran
i l’endemà encara esmorzaran
bed and breakfast.

La cançó de la jornada: Bed & Breakfast_ Els Amics de les Arts

http://www.myspace.com/elsamicsdelesarts

Gràcies Beti!

Publicat dins de Essència Outlier | Desactiva els comentaris

Això no és normal_

Publicat el 9 març 2010 per Granados Marc

I avui, dimarts a les 22 hores, dia posterior a l’històric 8 de març de 2010, està tornant a nevar a Castellar del Vallès. I això no és normal a dues setmanes de primavera.

I tampoc és normal que Catalunya quedi col·lapsada: 200.000 persones abonades sense subministrament elèctric, prop d’un centenar de carreteres afectades, milers d’escolars sense classe, més de 50.000 trucades al 112 i al 012; milers de persones atrapades als seus vehicles enmig d’autopistes, carreteres i carrers, a autobusos, trens, estacions de ferrocarrils, aeroports, poliesportius, escoles, i un llarg etc. Ha estat un caos absolut, i la conseqüència més immediata, més enllà del goig de la neu, ha estat que la indignació ja és generalitzada.

Mentrestant, el Conseller d’Interior, Joan Saura, que ha de gestionar obligatòriament la conselleria en situacions d’emergència, a Mallorca, delegant les seves funcions. A les 22 hores és quan el país es va merèixer la compareixença pública del President Montilla, ara ja sí, acompanyat d’en Saura.

Insisteixo, això no és normal. Per cert, ja ha parat de nevar a Castellar del Vallès…

 

Cançó de la jornada: Another day in paradise_ Phil Collins_

http://www.youtube.com/watch?v=DfZqXLnBYb4

Publicat dins de Castellar del Vallès, Catalunya | Desactiva els comentaris

Això també deu ser sociating_

Publicat el 3 març 2010 per Granados Marc

Es diu de l’acció o efecte de col·locar els teus amics a l’administració pública o allà on es pugui. Si els amics són socialistes, millor. És a dir que, si et trobes a l’atur, no vagis a l’INEM, fes-te el carnet de socialista i dirigeix-te, amb aquest ben agafat entre les dents, a la teva administració pública més propera, això sí, ha de ser governada per gent progressista i d’esquerres.

Però sembla que, més enllà d’estar desocupat i tenir el carnet de socialista, pots també sumar més punts si a més ets una persona maleducada, vulgar, i amb aspiracions polítiques. Cal veure’n els dirigents, vull dir, els referents:

Jordi Sevilla, Ministre d’Administracions Públiques: “Montilla es cojonudo para mil cosas… pero todavía es pronto para que el presidente de la Generalitat sea un charnego”.

Magdalena Álvarez, Ministra de Foment l’any 2004: “¡A mí me van a dar lecciones de este Plan Galícia de mierda!”.

Rafael Centeno, diputat socialista del Parlamento Andaluz (2001): “Los moros, que se vuelvan a Marruecos, que es donde tienen que estar”.

José Bono, sent President de Castilla la Mancha (2004): “Oye… y nuestro colega Tony Blair, ese es un jilipollas integral”.

Bibiana Aído (PSOE), Ministra d’Igualtat: “Si una adolescente puede ponerse tetas sin permiso, cómo no va a poder abortar sin que lo sepan sus padres”.

 

Al cap i a la fí, és la pèssima educació d’uns, la lamentació d’uns altres. Però jo, si fossin dels meus, amagaria el cap sota l’ala…

 

Cançó de la jornada: WHAT YOU GET, Junior Caldera (sociating surname!)

http://www.youtube.com/watch?v=hE6Vh4CRBGo

Publicat dins de Castellar del Vallès, Catalunya | Desactiva els comentaris

Carmen_

Publicat el 1 març 2010 per Granados Marc

Europa Menguante

Juan José López Burniol, La Vanguardia (27 de febrer 2010)

"(…) Es una crisis determinada por una cierta manera de hacer las cosas, muy especialmente en el ámbito financiero. No es una crisis del mercado, sino una crisis de mercaderes. ¿Y de qué manera han actuado en los últimos lustros buena parte de los agentes económicos? De aquella que, negando los valores que dieron vida al capitalismo -utilización racional y metódica  de los bienes de producción, exaltación del trabajo, de la austeridad y del ahorro, y constancia en los objetivos y el esfuerzo-, pone el acento en la obtención de un beneficio rápido, con independencia de los medios utilizados. No han buscado el desarrollo y el crecimiento gracias al trabajo y al ahorro, sino mediante la especulación y el crédito. Tras este festival, vendrá la calma (…)".

 

Carmen "L’amour est un oiseau rebelle", (Habanera) Acto I

 http://www.youtube.com/watch?v=pJLyZqETuBU&feature=fvw

 

 

Publicat dins de General | Desactiva els comentaris

Amén_

Publicat el 25 febrer 2010 per Granados Marc

Ja forma part del passat el ple monogràfic sobre economia al Parlament de Catalunya. Això sí, en el futur més pròxim, i no tant pròxim, continuarà instal·lada una crisi econòmica, social, de valors, i d’identitat que té trasbalsada la nostra societat.

Resultats del ple? Cap. Propostes? Un pacte d’entitats financeres catalanes per garantir el subministrament de liquiditat a les empreses, el rebuig a l’augment de l’IVA aprovat de cara a l’estiu, un pacte sobre la reforma laboral que permeti dinamitzar el mercat de treball, una taula de negociació amb la presència de sindicats, patronal, sector financer, grups parlamentaris i Govern, entre d’altres. Seria capaç de subscriure-les totes, i provenen del Partit Popular i de Ciutadans. Fet que em fa pensar que aquí no està la solució.

La crisi no és només econòmica. Sí, aquesta és la més empipadora, i la detonant de posar de manifest les misèries del nostre sistema polític. Gener de 2010: a Catalunya la política esdevé el segon principal problema per a la societat catalana. No hi ha confiança en el Govern, ni els partits, ni en les institucions. I jo em pregunto, té la societat confiança en ella mateixa?

Què som? Una regió espanyola però que balla sardanes? Una Comunitat Autònoma però resignada? Una nació que pretén ser sobirana però que li fan por els tancs? Som catalans amb DNI espanyol ? O espanyols per defecte? Europeus de nació sense estat? O potser ciutadans d’un món injust? Són masses coses al cap, i al cor.

 

Però avui m’han explicat que, a vegades, és qüestió de recuperar la dignitat perduda, d’una falta d’estimulació, de falta de grans projectes i expectatives motivants, de grans il·lusions que proporcionin una visió i un sentit de missió. Fa falta una missió.

Fa falta la independència.

Amén.

 

Cancó de la jornada: Don’t Stop The Music, Jamie Cullum_


 

Publicat dins de Catalunya | Desactiva els comentaris

Saps aquell que diu…_

Publicat el 23 febrer 2010 per Granados Marc

- Saps què? Aquests polítics nostres, haurien de legislar la prohibició del castellà al Parlament de Catalunya fins que al Congrés no es pugui parlar el català!

- Però que dices por favor…! No comparto en absoluto tu opinión…

- Sí, sí! Tal i com ho escoltes. Des que Ciutadans va entrar al Parlament i usen el castellà, el Partit Popular ara sovint es suma a aquesta pràctica!

- Pues claro! És que el castellano también es oficial en Cataluña!

- Sí, però, i el català? Que no és una de les llengües també oficials a l’estat? Doncs per què no el poden usar els nostres representants al Congrés?

- Por la ley! La legislación no lo permite…

- Aquí hi ha el problema… Que la legislació estatal només reflexa la teva opinió, la voluntat espanyola, però no la meva… la opinió d’un català resignat a conviure amb la intolerància…

- Va hombre… no te pongas así!

- Si, és clar… Anem a fer unes escopinyes?

- Cómo dices?

 

 

http://www.plataforma-llengua.cat/!

 

 

 

 

Publicat dins de Catalunya | Desactiva els comentaris

Oriol Pujol a 59”_

Publicat el 12 gener 2010 per Granados Marc

Un americà i un cafè amb llet, avui a la UAB, i una enèsima conversa sobre Catalunya, Espanya, la independència, i la vida. I aquestes coses que té la vida. A 59”, l’Oriol Pujol, el primer convidat de l’any 2010, i de nou, enèsimes crítiques a Convergència Democràtica de Catalunya per la seva ambigüitat respecte la independència.

És cert, tots els partits catalans s’han pronunciat, molt legítimament, sobre aquesta qüestió. Però també és legítima, i no per qüestions electorals, la paciència de CDC (i qui escriu és un impacient perillós). Pot ser molt interessant conèixer els posicionament de cadascun dels partits, les seves opinions i els seus arguments a favor i en contra de tan lloable causa, però no ens enganyem, el que realment compta és la democràcia, i a dia d’avui, no ens podem permetre, i no ens convenen, consultes vinculants sense garanties (vegeu el cas Quebec). Que ningú pateixi que el dia que la independència d’aquest país sigui un clam social, CDC serà a l’alçada de les circumstàncies (oi?), doncs són els partits els qui han d’estar al servei de la societat i no a l’inrevés…

 

               

Així que, mentre l’estat espanyol no ens deixi exercir i viure amb democràcia, als independentistes no ens queda més remei que anar fent pedagogia a favor de l’estat català, a fi que, quan arribi el dia del Gran Referèndum i vagi a participar un mínim del 60% dels catalans, hi hagi alhora un 60% que digui: Visca Catalunya Lliure!

Publicat dins de Catalunya | Desactiva els comentaris

Ets ric i no ho saps_ 1

Publicat el 7 gener 2010 per Granados Marc

Actualmente el independentismo se vincula con cuestiones identitarias (lengua, historia, castellers, sardanes, senyeres). De éste modo no se puede pretender acojer bajo éste paraguas a la mayoría de la sociedad, pues vincular el independentismo con cuestiones nacionalistas es vincularlo con un sentimiento. Y el independentismo no ha de ser un sentimiento, ha de ser una convicción basada en argumentos de peso que expliquen la mejora muy sustancial que experimentarían los ciudadanos que viven, trabajan y pagan en Catalunya.

Es por eso que los partidarios de tan noble causa tienen el reto de vincular la independencia con argumentos economicos, con la riqueza y calidad de vida, que existen. Será entonces cuando será posible pretender convencer a cualquiera más allá de su ideología, condición económica, social y cultural, de que un estado catalán es buen negocio, sobretodo para las futuras generaciones.

Hablemos de algunos argumentos. En Catalunya no sobra el dinero, falta dinero para realizar infraestructuras trascendentales para el desarrollo económico y la competitividad del pais en una UE y un mundo muy globalizados. Si los estudiantes catalanes suponen cerca del 20% de los estudiantes del estado, por que sólo reciben el 8% de las becas?
Si los catalanes pagan tantos impuestos, por qué los padres tendrán que pagar aquí los ordenadores para que sus hijos los lleben al colegio, y en cambio en el resto de España les saldran gratuitos?

 

La dada: EL DÈFICIT FISCAL ACOMULAT A CATALUNYA DES DE QUE SOM EN DEMOCRACIA:

215.000.000.000€ (l’equivalent al PIB espanyol l’any 2008)

Diners pagats amb impostos dels catalans (de tots els catalans) que han anat a les espanyes i no tornarem a veure mai més. Qui no sigui independentista, que em digui de qui han de ser els diners i els impostos dels catalans…

"Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya son:
Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Portugal, Holanda, Àustria, Eslovàquia, Israel…
Croàcia es va independitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB
per tres.
Eslovènia també es va independitzar el 1991 i ha multiplicat el seu
PIB per set.
Estònia. El seu PIB passà a ser de 6.190 milions de dòlars l’any
2001, als gairebé 17.000 milions de dòlars l’any 2006. En cinc anys,
amb la independència, van fer-se quasi tres vegades més rics."

 

 

 

 

Publicat dins de Catalunya | 1 comentari

Coses del Trobador_

Publicat el 4 desembre 2009 per Granados Marc

Senyor Gustau, que podria parlar un moment amb vostè en privat?
No troba que la Rut es mereix unes disculpes? Les seves preguntes l’han ofès, i molt, i això ja es mereix un perdó per part seva. Bé, les preguntes en sí mateixes potser no l’han ofès, més aviat l’ha ofès el seu tò emprat, de mofa.


Sí, ella és més jove que vostè, i provablement no té la seva formació, ni la seva edat, ni el mateix recorregut de vida que vostè, però no pas per això pot permetre’s ser un maleducat. Sí, és adulta també, però d’una generació més jove que la seva, cosa que la situa en una persona jove al seu costat. Les seves preguntes han estat ofensives i vostè ha quedat com un arrogant, un superb i un mesquí. Ara potser estic sent jo el maleducat però pretenc simplement unes disculpes.

Aquest és el referent que vol donar a la joventut? Actituts ofensives? Que ella ha malinterpretat les seves paraules? Bé, però s’ha ofès, i per tant, vostè s’ha de disculpar. Ella s’hi està implicant molt, com la que més, procurant que tot rutlli com tots volem que rutlli. Ha estat injust senyor Gustau… Home, que aquí hi ha molta il·lusió dipositada, no ho espatlli ara a la recta final.

Ensenyi-li com són unes disculpes. Mostri-li com un adult s’adona que s’ha equivocat i conseqüentment rectifica, que un adult pot pifiar-la amb un jove i demanar-li perdó. Potser no li ha mostrat mai ningú, o sí, això és igual ara. Els joves estem per aprendre dels adults, no?
Posi a la disposició del jovent un exemple de perdó per tal que, els que encara aprenem, veiem les disculpes com un acte natural a emprar davant dels adults, quan calgui, i natural entre els que, com nosaltres, encara aprenen de persones com vostè.

 

ANVIL CHORUS, Il Trobatore, Verdi_

http://www.youtube.com/watch?v=-1YsHzTv7mg&feature=related

Publicat dins de Essència Outlier | Desactiva els comentaris

SIS TOCS D’UN BLOC

Publicat el 26 novembre 2009 per Granados Marc

El primer toc és sobre la xerrada que va impartir el diputat al Parlament de Catalunya, Quico Homs, aquest dilluns passat a Ca l’Alberola: Propostes per superar la crisi: motius contra la pujada d’impostos.

Un cop va haver elogiat a Castellar del Vallès per la seva paciència com a municipi oblidat per tots els governs de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a infrastructures, va agafar la velocitat de 80km/h, a contracor, i va posar-se a xerrar sobre crisis, totes les que tenim. Algunes de les dades econòmiques d’interès català que va exposar Homs són les següents: a partir del mes de juliol de l’any vinent l’IVA puja pels catalans una mitjana de 328€ per càpita (només per a mig any!). D’altra banda, la quantitat que rep cada català gràcies al nou finançament decapitat a Madrid és de 295€ l’any, quina ganga! I una última: de cada tres euros que gastarà la Generalitat l’any vinent només en disposarà de dos. D’això se’n diu endeutament de les generacions futures… No entraré en dades sobre l’atur… això ja surt als diaris.

El segon toc, i lligat a l’anterior, fa referència a la conferència que va realitzar el president de CiU, Artur Mas, el passat mes de març. Deia “l’economia és l’estat d’ànim d’un país”. Si aleshores en Mas ja s’escandalitzava per que el país estava desanimat, la realitat és que ara ja esta fins i tot deprimit. Parlem del 15’95% d’atur (no ho he pogut resistir)? De les persistents dificultats per adquirir un habitatge? Del tracte dels bancs a empreses i ciutadans? Del dèficit català (situat al 9% del PIB)? Del 20% de la població catalana que viu actualment sota el llindar de pobresa? Com estàvem aleshores i on som ara? Fotuts i pitjor. S’ha fet alguna cosa? Jo no la noto… Hi ha solucions, pal·liatives i no màgiques, però solucions. Però si qui mana no és a l’alçada de les circumstàncies i no n’implanta…   

El tercer toc es refereix a la recent xerrada del parlamentari Josep Rull a la Universitat Autònoma de Barcelona. El diputat va arribar preocupat a l’auditori després que a la vigília es constituís el nou Consell de Garanties Estatutàries (fruit del nou Estatut) amb una composició on, en el seu sí, PSC i PPC tenen majoria. Si, com ha passat al País Basc. Si el nacionalisme espanyol es pot posar d’acord per controlar el govern d’Euskadi, també es pot posar d’acord a Catalunya per garantir-se el control de l’òrgan que ha de controlar el “correcte” exercici del vigent Estatut dins el marc constitucional (un Estatut que el mateix PP ha portat al Constitucional… inèdit!). Això si, per superar la crisi a nivell estatal no s’hi posaran pas d’acord…

El quart toc, i com és obvi més curt que els anteriors per incrèdul, és la posició del President Montilla davant una possible castració física de l’Estatut al TC: “És la nostra llei i és la nostra voluntat”. “No renunciarem a fer prevaler el pacte polític que va fer possible aquest Estatut i no renunciarem als objectius polítics que ens vam proposar amb ell”. Ho heu apuntat? Entesos. D’aquí uns dies, lamentablement riuré per no plorar, o em menjaré les meves paraules. Tan de bò…

Penúltim toc! Sembla ser que la sentència sobre l’Estatut està escrita, ara bé, es farà pública abans de les properes eleccions catalanes? Hi ha qui diu que per més inri i simbolisme, el nacionalisme espanyol espera a fer-la pública el dia de la Constitució. Sincerament, si es tomba l’Estatut crec que es posa de manifest l’esgotament del model autonòmic, que l’Estat de les autonomies ha arribat d’una vegada per totes a la seva fi.

Sisè i últim toc: si Lady Gaga actua en breu davant la Reina d’Anglaterra (últim hit "Bad romance"), jo puc mencionar-la a l’Outlier! I la propera vegada hi haurà menys tocs, segur.

PD: Tothom a comprar a Cal Ros!

Publicat dins de Catalunya, General | 1 comentari